GUERRA A LAS GARRAPATAS - KRIEG GEGEN ZECKEN

Ha llegado la primavera !!! y con ella esos pequeños habitantes del jardín que han sobrevivido a este invierno, salen ahora a descubrir el mundo en búsqueda de nuevos huéspedes. Me enteré casualmente. Llevé a Leo al veterinario. Parece ser que se cayó de algún sitio, intuimos que desde el balcón al jardín. Se dió de morros y se torció un colmillo. Al final se lo sacaron, pero no pasa nada, como no come ratones, no lo necesita. El caso es que tenía una garrapata. Yo me quedé impresionada, que asco de bicho "wie eckig !!!. En Barcelona no se ven claro, o por lo menos yo no he visto. Pero aquí es lo más normal del mundo. A todo el mundo le ha picado alguna vez una garrapata, de niño en excursiones, de campamentos, en el jardín de su casa.... Y me preguntaron al ver mi cara - qué pasa? nunca te ha picado una? - pues, no. Mira, No !!
Leo cada mes recibe sus pipetas de Frontline, pero parece que a las dos semanas este veneno ya no tiene efecto. La veterinaria con un aparatillo de plástico la quitó, podeis verlo en esta página web "www.otom.com".
A partir de ahi pensé, uff !! que el gato entra en casa !! y las garrapatas también !!!. Asi que empecé a leer sobre el tema y a informarme.
Muy resumido: viven en el césped, en matorrales y arbustos bajos, y a través de vibraciones y del calor se adhieren a sus víctimas. Una vez les han chupado la sangre se dejan caer, se aparean y depositan sus huevos.
Resulta que el sur de Alemania es la zona con más riesgo en cuanto a las enfermedades que pueden transmitir las garrapatas, a través de virus y bacterias que nos contagian. El FSME y la Borreliose por ejemplo, son dos de ellas. Contra la primera existe vacuna, la segunda se trata con antibióticos.
Las recomendaciones que dan son: llevar ropa larga y cerrada, zapatos resistentes y que te revises cuando te duches. Ocasionalmente hay spray contra insectos y garrapatas y por supuesto la vacunación contra el FSME.

Para más info podeis leer artículos en estas páginas web:

www.sueddeutsche.de/gesundheit/725/379530/text
http://www.spiegel.de/wissenschaft/natur/0,1518,grossbild-786409-478556,00.html

Así que capearemos hasta el próximo invierno como se pueda. Quien venga de visita, recomendaría que habláseis con los médicos de vacunaciones para viajes, a ver que opinan ellos sobre vacunarse o no.

Un any després.. implicacions de ser mare

Un any després he decidit continuar escrivint el blog. Igual dintre d'uns any als meus fills els hi farà gràcia llegir-ho.
Han passat moltes coses importants. La mes important és el naixement de la meva primera filla, Júlia. Poc a poc em vaig fent a la vida alemanya, i em deixen de sobtar moltes coses que al principi em sobtaven.
El tema maternitat és prou interessant aquí. Per la zona a on jo visc, per exemple el tema està de la següent manera:
Les mares deixen de treballar, quasi totes les que conec així ho fan.
Per diferents motius:
1.-volen educar elles directament i gaudir de ser mares sense estrès. 2.- No hi ha guarderies per petits fins a dos anys. O és complicadíssim trobar que te'ls acollin amb 1 any. Poquíssimes són les guarderies, igual hi ha unes 5 places. La solució és pagar una "Tagesmutter", és a dir, una senyora que et cuidi el bebè a casa. L'hora acostuma a costar entre 10 i 15€. Així que ja us podeu fer una idea del que costa. A mes, si els agafen a la guarderia, l'horari és de 8,30 a 12,30. Així que com a molt, pots treballar jornada parcial.
Els ajuts per ser mare: Les mares treballadores tenen 3 mesos de maternitat pagada. A partir d’aquí poden agafar-se 12 mesos, en el que reben el 67% del salari. Per incentivar també a les mares professionals. També ho pot agafar el pare. En conec un parell de casos. No és tan estrany com seria a Espanya. Si no es treballava abans, l’ajut mínim durant aquests 12 mesos és de 300 €. I cotitza a la Seguretat Social per pensió com si es cobrés 2.500 € durant 3 anys.
El "Kindergeld" o el que rebrà el nen, serà de 164 € mensuals fins la majoria d'edat.

MADE IN CORNELLA

En arribar de Namibia, varem tenir la visita de la meva cosina Merche i la parella, en Jose. Per sort hi havia molta neu, i no multíssim fred encara (avui estem a -13ºC)

Hem pogut tirar-nos en trineu, fer petites excursions i veure Glüwein al mercat de nadal de Kempten entre altres cosetes

VACACIONES EN NAMIBIA

Hemos estado 3 semanitas de vacaciones en África, concretamente Namibia.

Alquilamos un 4*4 y seguimos una ruta recomendada por Anton, amigo de Matthias que vive en Sudáfrica, pero con mucho contacto (por familia) con Namibia. En total unos 3.000 km, para nosotros mucho, pero es la única manera de viajar alli, no es posible llegar a todos sitios en un tiempo normal con transporte público, las infraestructuras no estan preparadas.

Hemos visto paisajes bucólicos, amaneceres y anocheceres preciosos y muchos animales. Sobretodo nos ha gustado más donde podíamos hacer caminatas, muy bien marcadas, a nuestro aire, era como en la peli de "Jumanji", iban saliendo animales, incluso una cobra negra, y a lo lejos con los prismáticos tb se veían otros. En el parque nacional de Etosha, no puedes salir del coche -parece ser se te comen los leones, pero vimos uno, y el pobre a 43ºC bajo la sombra de un árbol no creo que tuviese tales intenciones.

Fue gracioso, que en nuestra primera parada en Windhoek, la capital, la mestressa del hostal donde dormimos, y Matt.se recuperó de su megagripe; para mi una holandesa 100%, rubia con ojos azules, cuerpazo, se me ocurrió preguntarle: - y tu de donde eres?. De donde va a ser, de allí. Lo que pasa es que los blancos descendientes de los coloniadores y los negros, poco se han mezclado. Claramente las tierras, todas valladas, kms y kms vallados de terrenos particulares son de los blancos, aunque el gobierno ha empezado a hacer cambios.

Los campings donde dormíamos normalmente eran bonitos, en medio de la naturaleza. Tenías derecho a un árbol con sombra, una barbacoa (muy típico hacerte tu carne) y un grifo con agua. En los lugares más turísticos, como Sossusvlei, una zona desértica preciosa llegamos a pagar por el arbolito 60 € la noche !!! increible. En otros, dormimos en medio del desierto, solos en muchos kms. En otros, veíamos pasar frente a la tienda a los elefantes y diferentes clases de antílopes...

Por todos sitios se habla alemán e inglés. Muchísimos turistas alemanes; forofos de tal manera, que algunos hasta tienen una furgoneta allí y bajan varias veces al año para hacer sus rutas, y eso durante muchos años seguidos.

Desde Valladolid y Badalona

Ppios de noviembre, visita de nuestros amigos de Valladolid, Esther, Rafa, Luna y de Barcelona, Ismael. Frio, lluvia y ppios.de nieve ...

M'ENCANTA L'AEROPORT DE ZURIC

Haig de dir que dels aeroports visitats m'encanta especialment el de Zuric, per un motiu ben concret; a banda de que, per sort, sempre ha estat tot molt ràpid i àgil i els trens que des d'allà surten són molt puntuals. El motiu en qüestió és el TRENET que tenen per connectar les terminals. Et posen música suïssa folklòrica , el soroll de les campanes que pengen al coll de les vaques , i a la paret del túnel surt una sèrie de fotos amb la imatge d'una noia també tirolesa, que en veure-la seguida fa una mini-peli... per uns minuts et transporten als Alps. M'encanta !! Si algun dia arribés a ser tan gran l'aeroport de Barcelona ( ¿? ) i tinguéssim un tren que unís les terminals, quin só li posaríeu ? El soroll del mar i gavines, i unes sardanes, i a la paret fotos de Montserrat o de la Costa brava navegant. L'estaca d'en Lluís Llac, el Virolai de Montserrat... La canço del "We are the Champions del 92" ?? S'accepten propostes.

LES PRIMERES NEUS JA HAN ARRIBAT - Buchsteinerhütte

Dues setmanes de solete, una tardor preciosa, la caiguda de les fulles, els canvis de color al bosc, grocs, taronges, vermellosos, marrons ... i a les notícies diuen- divendres nevarà- Impossible, no pot ser.... no cal canviar encara les rodes... on vas a parar !!
Perquè s'ha de dir que si neva, i les carreteres es gelen és molt, i molt perillós conduir amb les rodes normals. O "d'estiu", com aquí és diu.
Divendres havíem quedat amb els amics de Munic, dormíem a casa la Kathi i el Frank, per l'endemà anar amb ells i el Dirk a la zona de muntanya a prop de Tegersee. Sortim d'Isny a la tarda. De cop i volta a 20 km. de Munic ens agafa una turmenta brutal, es posa a pedregar i a nevar brutalment. (S'ha de dir que l'any anterior vàrem tenir dos accidents de cotxe per portar rodes d'estiu. Una de les vegades vam aterrar quasi al menjador de la veí i l'altra fent un cop de volant parant-nos per sort el bosc).
Total, parem a un pàrking de l'autopista amb la intenció de quedar-nos a dormir allà mateix. Com que teníem roba d'abric i suficient menjar per el finde previst de muntanya... El temporal va parar i decidírem continuar fins la ciutat.

Sopem amb els amics, dormim i l'endemà segueix nevant. Cada km que ens acostava a la zona de muntanya, mes neu tenia... qué fer? Decisió correcta. - Sap molt de greu, però nosaltres ens tornem cap a casa.

Girem cua i pocs km. després veiem un taller de rodes. Matthias diu -mirem aquí que tal?- dit i fet. Vàrem canviar allà mateix les rodes i tornem cap a la muntanya. Una hora buscant el cotxe d'ells. ( Perquè a mes no teníem ni idea de quin refugi era, ni del camí). L'excursió l’havien preparat ells i nos. no havíem mirat res. Els seus telèfons no estaven connectats... Per fi trobem el cotxe. Comencem a caminar per l'únic camí que hi havia... vam arribar a un lloc on teníem dues possibilitats, dos refugis, per sort el telèfon si estava posat al senyal. Bingo !! Vàrem trucar i vam localitzar a on estaven ells. I feliçment vàrem pujar al refugi com si fos ple hivern als Pirineus i ha estat un cap de setmana preciós. QUI VINGUI A ALEMANYA HA DE LLOGAR EL COTXE AMB WINTERREIFE-rodes d'hivern !!!